En Pere Cabaret ens explica com neix EN BRUT

Fa molts anys que guardo les llibretes que el meu pare feia servir per a dibuixar en els seus últims anys de vida. Recordo que el veia assegut al sofà, i amb la seva maneta tremolosa dibuixava personatges i paisatges que li venien al cap. Jo, en aquells moments, no era capaç d'entendre què era el que feia. L’havia vist de petit treballant penjat en bastides pels edificis de Mataró o estucant la façana de l’ajuntament, amb el meu germà Santi. Tallava fustes per crear formes amb cares de personatges insòlits i feia relleus de làmines conegudes amb materials diversos. Ja de més gran, conjuntament amb la meva mare, em van sorprendre pintant el jardí de casa de color blau, i entre tots dos van crear un espai comú en el qual la meva mare pintava per les parets formes i colors més abstractes i el meu pare, vedets franceses, senyors amb pipa i algun ciclista de «pega», tal com deia ell.

Les llibretes eren una cosa diferent. El que deixava el meu pare en aquelles pàgines anava cap a un lloc més profund, més íntim, més solitari. El dibuix, el va portar a fer un treball d’introspecció cap endins dels seus records per plasmar gràficament coses que verbalment ell no va expressar mai.